Conclusió

Conclusió

Com podeu veure, els trets fonamentals del perfil de la serventa de Déu, que hem anat desgranant, posen de manifest la seva santedat de vida, centrada en el misteri de Crist i projectada cap als germans malalts més necessitats.
Desitjosa de guanyar-los pel Senyor, va comunicar el seu esperit evangèlic, el seu estil de vida, la seva caritat i zel apostòlic a l'Institut per ella fundat.

Voler assemblar-se a Crist, seguint l'exemple de Sant Josep, de manera senzilla i oculta, va fer que, després de la seva mort, aquesta figura eminentment caritativa restés aparentment velada i amagada.

Amb tot, va gaudir de fama de santedat en vida, tant entre les germanes de l'Institut com entre la gent de fora. I aquesta fama continuà de manera constant (com un fil d'or) després de la seva mort i ha anat creixent més i més amb el pas del temps, com ha quedat palès en els documents de l'Institut i en els testimonis que van arribant cada dia del quatre costats del món.

Epíleg

En María Gay, tot es cou a poc a poc i a l´ ombra. I només quan és apunt sens presenta amb una força i determinació tal, que és impossible restar indiferent davant la personalitat d´aquesta llagosterenca.

En María Gay:

La seva carta de presentació: LA SENZILLESA I LA HUMILITAT
La seva joia: LLIURARSE A DÉU
La seva seguretat: CONFIAR EN LA SEVA PROVIDÈNCIA
La seva preparació: LA ESCOLA DE LO QUOTIDIÀ
La seva força: UN COR A VESSAR DE L´ESPERIT DE LA CARITAT
La seva glòria era: SERVIR I VETLLAR
El mètode de evangelitzar: LA SEVA PRESENCIA: VEU  I PARAULES
El seu segell personal: LA PACIFICACIÓ DELS CORS
La seva serenitat: L´ACTITUT SILENT  I LA PREGÀRIA

El seu descans: SEMPRE ERA DEMÀ.