Trets Biogràfics

Trets Biogràfics

De 71 anys de vida,  37 els passà en el més absolut anonimat (infància i joventut); 20 treballant per una família i deixant-se modelar per Déu nostre Senyor (temps viscut amb la família del Dr. Ros); 14 per complir la missió del Senyor.

a. Vida de família en temps difícils  1813-1850

María Gay Tibau va néixer a Llagostera (Girona) el 24 de octubre de 1813 i batejada a l'endemà a la Parròquia de Sant Feliu. Els seus pares foren Martí Gay y María Tibau. (1813 durant l´ ocupació de les tropes franceses deixant la població devastada. Època d´ opressió)

Dos anys més tard el 1815, neix el seu germà Pere. El pare ja havia mort. La seva mare devia fer front, i sola, al creixement i educació de María i Pere en circumstàncies difícils com a conseqüència de la guerra.

El 1849, el seu germà es casa i queden soles Maria i la seva mare. Poc temps després, el 1850, mor la seva mare a l'Hospital  Santa Caterina  de Girona. Des d'aleshores Maria Gay es queda a la ciutat.

b. María i el do de l'Esperit 1850-1870

Maria viu a la casa del Dr. Ameri  Ros durant 20 anys, ajudant a les tasques domèstiques i participant de la vida d'aquesta família devota, que pertanyia a diverses associacions religioses a les que també s'hi afilià ella. (Reial Confraria de la Puríssima Sang)

Ens aquests anys Maria entra en contacte amb el sofriment dels malalts que trucaven a casa del Dr. Ros, i d'altres procedències. És en aquest temps on es despertava en ella el desig d'estimar Déu, i dedicar-se a les obres més espinoses de la caritat.

La gran sensibilitat de la serventa de Déu va fer que no passés per alt la precària situació en la que vivien els malalts en el seu entorn. Ella es va obrir totalment el problema dels malalts al considerar l'estat d'abandó lamentable en què, en aquella època s'hi trobaven a la ciutat de Girona, on ella residia.

L'estada de Maria Gay a la casa del doctor Ameri Ros va ser una intuïció profètica i carismàtica. Al sentir i veure contínuament el sofriment humà Maria es feia ressò d'aquesta situació social. Els Hospitals eren escassos i els seus recursos eren precaris i insuficients per atendre als malalts i fer front a les malalties.

Però a María Gay també li preocupava  molt el fet que els malalts no tinguessin assistència espiritual, ja que la política lliberal de l'època havia contribuït a deixar la pràctica cristiana i això va fer que moltes persones malaltes morissin  sense reconciliar-se amb el Senyor, o els familiars per por no en parlaven, per preparar-los. María anava perfilant el seu futur.... calien decisions fermes.. deixar el Dr. Ros, deixar seguretats, confiar plenament en Déu Provident.

c. Maria vetlladora infatigable a Girona 1870-1879

Aquesta inquietud la porta a deixar definitivament a la família Ros-Llausàs i crear una senzilla Associació, que inicia el 29 de juny de 1870.

A pesar de que no disposa de recursos materials, la llavor creix: el seu carisma atrau a un grup de seguidores. La primera de les quals fou Carme Esteve Andoca, amb qui va començar a vetllar de manera associada.

El grup de Maria i de les seves "vetlladores" recorren de dia i de nit els carrers de Girona per assistir als malalts, a qui veien al mateix Crist.

Comparteixen les hores de dolor a les llars i alleugen als malalts i també a les seves famílies.

S' extén molt ràpidament la fama de caritat i fortalesa de Maria i primeres companyes.
Però... com podien alleujar el dolor i sembrar la pau en el cor dels malalts si no contaven amb mitjans o recursos sanitaris?

Ho tenien que fer amb la seva presència i amb les atencions humanes al seu abast: estant presents al costat del malalt "vetllant-lo" de dia i nit.

Acompanyava a la família i els ajudava en aquestes situacions difícils i amb molta freqüència desesperades.

Però no era suficient....Maria es proposà sobretot donar-los pau, fer-los descobrir al Crist i preparar-los per a la recepció dels sagraments. Aquest va ser el seu mètode d'evangelització i el que va ensenyar amb el seu magisteri espiritual a les seves filles, persuadint-les , per deixar-se omplir de l'Esperit de Déu que era el que feia que veiessin al Crist en el malalt.

El 1872, el bisbe de Girona, Mons. Constantí Bonet, conscient de la transcendència de la seva tasca, i havent vist l'abnegació amb què la feien, resolgué reglamentar-les. El 12 de juliol del 1872, van rebre el Reglament Provisional.  El grup ja estava recolzat per l´ Església.

d. Maria Fundadora 1879-1884

Creix el nombre de joves que volen unir-se a l'obra . El 1879, María Gay comença les fundacions a altres localitats, per atendre més malalts. La Bisbal d'Empordà és la primera població. Demanaven "cuatro hermanas josefinas que puedan atender a los enfermos pobres de esta villa y a los demás que necesiten de sus buenos oficios...."

L'any següent, l'alcalde de Banyoles sol·licita la presència de  les Germanes pel seu hospital, que es trobava en condicions deficients.
Altres pobles veïns  reclamen també la presencia de les Germanes. María Gay segueix incansable la seva tasca fundacional a Lloret de Mar, Torroella  de Montgrí, i més tard  a Sant Feliu  de Guíxols i Blanes.

Al 1880, el bisbe de Girona inaugura el Noviciat a Girona. Una de les ocupacions de Maria Gay fou que les candidates  comencessin  la seva formació amb el mateix esperit que inspirà la seva obra.

Catorze anys després de la fundació, amb sis cases en funcionament, María se n'adonà que el Senyor la cridava a la seva presència i així ho va dir a les germanes. Que aquell any passaria la festa de Sant Josep al cel.

Morí el 18 de març de 1884 y va ser enterrada l'endemà, festa de Sant Josep, al cementiri de Girona.

A la seva mort l'Institut:

  • contava amb 55 Germanes
  • Un any després rebien amb les Constitucions  l'aprovació oficial del bisbe de Girona. Mons. Tomàs Sivilla. Era el 19 de març de 1885.

En els anys successius la seva obra es consolidava  poc a poc però fermament:

  • Es perfilen noves fundacions i es porten a terme
  • Noves províncies (Barcelona, València...)
  • Nous països (França, Itàlia, Suïssa, Bèlgica)
  • Nous continents (Amèrica, Àfrica)

Avui a l'any del seu Bicentenari:

  • Les germanes estem presents en 13 països: a Europa (España, França, Itàlia), a Amèrica

(Colòmbia, Veneçuela, Perú, Argentina, Equador, Mèxic), a l´ Àfrica (Guinea, Rwanda, Congo, Camerún)

  • L´institut consta de 405 germanes, 17 novícies 11 postulants i 13 aspirants

Interessant destacar com els últims 14 anys són 42 germanes més que s'hi han afegit. És a dir... que avui el ritme de creixement és força semblant al ritme en què va néixer i créixer la seva obra. 

El Senyor segueix beneint la Congregació cridant cada dia noves joves....(això es molt significatiu en el marc del procés de canonització).

És un motiu per donar gràcies a Déu que, segueix preocupat per alliberar al seu poble. "El jo seré amb tu" es perpetua de germana en germana...